Webs per a restaurants, bars i gastrobars · que surten a totes les persones quan pregunten per un lloc com el teu

Algú del teu carrer li pregunta al mòbil on es sopa bé aquesta nit.

Sabries dir-me quins noms li dona i si li recomana anar al teu local?

Agafa el mòbil d'un amic i escriu-ho tal qual, amb el nom de la teva zona.

Et contestarà amb noms de locals de la zona. Uns quants, no vint.

Si el teu no hi és, aquella nit no existeix, i els clients aniran a parar allà.

Per què el d'un amic? El teu fa trampa.

Tu ja t'has buscat alguna vegada. I el mòbil no ho oblida: t'ensenya el que vols veure.

El teu historial. El teu compte. La sessió que et vas deixar oberta.

Amb el mòbil d'un amic surt el que surt de veritat.

— Ja, però jo ho he provat i surto.

Pot ser. I ep, que sortir una vegada no és ser-hi.

Pregunta-ho demà des d'un altre mòbil. De debò: demà.

Contesta diferent segons qui pregunta i des d'on.

La web la posem nosaltres.

Si no en tens cap, la fem de zero. Si en tens una d'aturada, l'agafem i la movem.

I aixecar la que ja vas pagar tampoc es cobra.

Muntar-te la web costa entre 2.000 i 4.000 € a qualsevol agència.

Aquí et surt GRATIS. Zero. No hi ha lletra petita a sota.

I el perquè és senzill: els primers mesos nosaltres no guanyem res amb tu. Els posem de la nostra butxaca.

Preferim que et quedis.

Ni falta que fa buscar agència. Ni volem que ens vegis com una.

A una agència li ets igual: ets un client més de la llista.

Et cobren el que és fàcil. I el que és difícil no t'ho cobreixen.

Aquí perdem nosaltres primer: la web ja està feta i el mes triga a pagar-la. Tu veus el que passa, i aleshores vols continuar.

No cobrem per muntar-la. Cobrem la feina de cada mes.

El primer risc el posem nosaltres: la web ja està feta abans que paguis res.

I moure-la és una cosa sola: que cada mes hi hagi alguna cosa escrita de casa teva.

Escrita on una màquina la pugui llegir.

La carta. Els horaris. Què es menja bé aquí un dimarts.

Perquè quan algú de la teva zona pregunti, el nom que surti sigui el teu.

Ah, no. Espera, que m'embalo.

Que et doni el teu no t'ho pot prometre ningú. I el que t'ho prometi s'ho inventa.

El que sí que t'ensenyem és la feina. El dia 1 t'arriba el full al WhatsApp.

El que s'ha escrit de tu aquell mes. I on s'ha posat.

La de zero o la que ja tens Cada mes, la llista amb les dates El dia 1, al teu WhatsApp
El que t'endús d'aquí

El Mirall del teu negoci.
Què contesta el mòbil quan pregunten pel que fas tu.

Ho mirem amb la teva zona i amb el teu tipus de lloc.

Si el teu nom surt o no surt quan algú busca el que fas tu.
Què contesta la IA quan li pregunten això mateix.
Qui surt abans que tu. Amb noms.
I què s'explica d'ells, i què s'explica de tu.

Te l'enviem escrit al WhatsApp.
El tens tu abans que parlem: te'l quedes encaixem o no.

Queda una pregunta. Després te l'enviem per WhatsApp.

T'escrivim per WhatsApp Et truca una persona Te'l quedes encaixem o no

T'escrivim per WhatsApp primer. Després et truquem.

I sabem què estàs pensant: «ja, i em fiqueu a la llista de trucades».

Què va. Una trucada. A l'hora que tu diguis.

I contesta una persona. Ni un robot, ni un número estrany trucant-te quinze vegades.

En aquella trucada repassem el Mirall amb tu, punt per punt.

Amb nosaltres o pel teu compte: el que surti d'allà és teu.

Per acabar, quina d'aquestes et descriu millor?

(No tens un restaurant o un bar? Segurament també et podem ajudar — explica'ns-ho igualment.)

Una última — en quin rang està la facturació mensual del teu negoci?

Missatge rebut

Gràcies.
Ara mirem el teu negoci.

T'enviem el Mirall escrit al WhatsApp. Després et truquem una vegada, a l'hora que diguis.

Te'l quedes encaixem o no.

Prefereixes veure abans de què va això? Ves baixant. Ho tens tot aquí sota.

Tres quarts de nou

Ja no es paren a mirar la carta del costat. Agafen el mòbil i li pregunten a la intel·ligència artificial.

Quatre persones dins d'un cotxe donant voltes per aparcar.

Un agafa el mòbil. No obre Google Maps ni mira estrelles.

Escriu la pregunta sencera. On es sopa bé per aquí, alguna cosa tranquil·la, sense reservar.

I li surt una resposta amb noms de locals i una frase de per què cada un.

Ho fa ChatGPT. Ho fa Gemini. Ho fa Claude. I ho fa Google, a dalt de tot, abans de la llista de sempre.

I no passa només amb el sopar. Funcas ho escriu així:

«Expresiones como "voy a buscarlo en Google" han empezado a ser sustituidas, en no pocos contextos, por "voy a hablarlo con ChatGPT"».

Funcas · III Encuesta sobre Inteligencia Artificial · 1.200 persones de 18 a 75 anys residents a Espanya · enquesta del 2025, publicada el gener del 2026.

  1. 1Bar El Racó4,1
  2. 2Can Manel4,2
  3. 3La Terrassa Vella4,0
  4. 4Ca la Teresa4,3
  5. 5El Pati4,4
  6. 6Taverna del Port4,5
  7. 7Marisqueria Sol4,6
  8. 8El Teu Negoci4,3
El que contesta la IA

Així es veu la resposta quan el negoci hi és a dins.

* Exemple il·lustratiu del format. Els noms i les notes no són reals.

Quan es van fer aquelles webs, això no estava inventat. Ningú es va preocupar que les trobessin després. Un taulell bonic, i ja està.

El que les va fer va cobrar, va tancar el portàtil i no les ha tornat a obrir.

Encara hi són les fotos del primer dia. La carta, si és que la van posar, i un telèfon.

I el que no se'n va arribar a fer cap és al mateix lloc.

D'ell tampoc hi ha res escrit que una màquina pugui llegir.

I per anomenar-te, una màquina a internet ha de saber què ets i on ets per recomanar-te.

Saber a quina hora obres. Què es menja bé a casa teva.

Algú l'hi ha d'haver explicat.

— Ja, però els meus clients són els de sempre i aquests no li pregunten res a cap màquina.

Tens raó. I tant de bo tots els del carrer fessin el mateix.

Els de sempre saben on ets i venen igual, plogui o no.

La taula que et falta el dia que està tot buit no és la dels de sempre.

Mira-t'ho tu, que es triga vint segons. Obre el mòbil i escriu el que escriuria algú que no et coneix de res.

O t'ho mirem nosaltres, amb la teva zona i amb el teu tipus de lloc.

T'enviem per escrit quins noms dona el mòbil i qui surt abans que tu.

Abans això es decidia a la vorera, mirant la pissarra. Ara es decideix abans de sortir de casa.

Hi ha dues maneres de no sortir.

Te'n vas fer una. Et van dir que en dues setmanes estaria llesta, i ho va estar.

I des d'aleshores no hi ha entrat ningú a tocar-la: ni ells ni tu.

La web no tenia res de dolent.

Va passar un any. Un altre. I el tercer amb les mateixes fotos del dia que vas obrir.

O no te n'has fet cap. Anaves tirant amb l'Instagram i amb els de sempre.

Ens diries: «fins ara m'ha servit».

I tot i així acaben totes dues al mateix lloc.

La que no es toca i la que no existeix.

Pregunten a les nou del vespre: no hi ha res per donar.

Comparador: arrossega el divisor per veure la web que està posada, sense visites ni reserves, davant de la que es toca cada mes, amb reserves entrant.

Restaurant
Es toca cada mes
Hi ha alguna cosa escrita de tu, i la màquina ho llegeix.
Reservar
0visites avui
0reserves
Es toca
Aturada Es toca

Hi ha una cosa que potser no has dit en veu alta.

«El de dos carrers més avall té la terrassa plena un dimarts.»

Hi has anat a menjar alguna vegada. Saps què hi ha en aquella cuina.

I no és que tinguin millor gènere. Ni que els surti més barat.

En alguns casos, ni de bon tros.

Ells no cuinen millor que tu. Surten abans que tu al mòbil del teu amic.

El que surt quan pregunten no surt del teu menjar. Surt del que hi ha escrit de tu.

I de tu hi ha una fitxa: un nom, un carrer i un telèfon.

Tant se val que això sigui en una web de fa sis anys. O que no sigui enlloc.

— Ja, però si jo la tinc plena.

Plena està. I aquí hi ha la trampa: una fitxa plena tampoc explica res.

El que hi ha escrit de tu ho mirem nosaltres. T'ho enviem per escrit.

T'escrivim per WhatsApp. Et truquem una vegada, a l'hora que diguis.

I si prefereixes mirar-t'ho tu primer, el mòbil del teu amic encara hi és.

No cal que ens escriguis.

No és que surtin ells. És que d'ells hi ha alguna cosa per llegir i de tu no.

Som en Joseph i en Pedro. I aquest és el tracte.

Dels diners ja n'hem parlat a dalt. Això és l'altra cosa.

Cada dia 1 tens a la mà el full del mes.

El que s'ha fet, per escrit.

Aquest full no és per presumir: és perquè te'n puguis anar.

Això de la fitxa no ens ho hem tret de la màniga.

Surt de més de 150 negocis que hem muntat.

A gairebé tots passava el mateix que a la teva: la fitxa plena.

I tot i així no sortien.

Que surtis tu quan contesta la màquina no ens ho hem inventat nosaltres. Ni molt menys.

Als Estats Units i al Brasil això fa anys que passa.

Allà també li pregunten al mòbil on es sopa. I hi ha qui cobra perquè surti una casa i no una altra.

Aquí acaba de començar. D'allà ho vam portar.

A Espanya ens hi vam ficar dels primers. Quan això no s'ho mirava ningú.

Els únics no.

Com t'anomena una màquina? Algú l'hi ha explicat abans.

Què ets, on ets i què es menja bé a casa teva.

I això no ho explica un anunci: ho expliquen els llocs que la màquina llegeix.

La teva web, la teva fitxa i el que altres escriuen de tu.

Allà hi va el menú del dia i la carta de temporada. I què es demana aquí un dimarts de novembre.

Algú ho escriu. Ho posa on es llegeix. Al mes següent hi torna.

Això no viu en un cartell: viu en una web. Per això en cal una.

Ho fem nosaltres. Cada mes, un altre cop.

— Ja, però jo amb pujar la carta ja ho tinc fet.

Tant de bo fos això, de veritat. La carta la puges una vegada i allà es queda.

Una web aturada no explica res de nou: explica el mateix del dia que es va fer.

No es fa una vegada. Es fa tots els mesos.

Així es fa, en tres passos.

El primer, la web. El segon, el primer full del dia 1. El tercer torna cada mes i no s'acaba.

  1. 1

    La posem nosaltres

    La muntem sencera nosaltres. De zero o agafant la que ja tens.

  2. 2

    La movem cada mes

    Cada mes escrivim alguna cosa nova de casa teva i la deixem on les màquines llegeixen.

  3. 3

    T'ensenyem el que hem mogut

    El dia 1 t'arriba l'Informe del Mirall. El que es va escriure de tu aquell mes. On es va posar. I quins noms dona el mòbil ara.

  • Te la fan i te l'entreguen.

    I es para el mateix dia. Això no és una web: és un fullet amb domini.

  • Te la muntes tu amb la IA en una tarda.

    I al cap de tres mesos no l'ha tornat a obrir ningú. Tu tampoc. Igual que la del costat.

  • Algú la mou tots els mesos.

De les tres, d'aquí a un any només una té algú al darrere.

Primer et diem què hi ha avui escrit de tu. Això no costa res.

I si després ho vols moure, en parlem.

Què fa una web que es mou tots els mesos? Tres coses.

Les tres no passen mentre mires: passen quan tu no ets al davant.

La reserva de dos quarts de dotze entra sola.

Quan obres la persiana ja és al llibre.

Les dues de sota es toquen. De debò: toca-les.

Informe del Mirall

JUNY · elteunegoci.com

Exemple

Gent que et va trobar

0 38%

Reserves que van entrar soles

0 21

Pàgines publicades aquest mes

0

Preguntes comprovades aquest mes

0
Visites mes a mes GEN → JUNY
Quant et veu la gent 0%

* Exemple il·lustratiu del format. Els números i els noms no són reals.

L'informe del dia 1. No porta ànims: porta la llista.
Què s'ha escrit de tu i on ha sortit.
I a sobre, en quines preguntes surt ja el teu nom.

el-teu-restaurant.com·Reservar
0 € extra

Reserva la teva taula

Disponibilitat en temps real

Juny 2026
Hora
Comensals
2

Una reserva que entra sense pagar comissió a ningú.

Les 23:41. Tu has tancat. I algú pregunta si obres diumenge.
Se li contesta igual: tu te n'assabentes al matí.

I sabem què estàs mirant: «aquests números te'ls has posat tu».

Sí. Per això el segell de dalt diu que és un exemple.

Els teus no ens els inventem: els mirem i te'ls enviem.

I després tornen cada dia 1.

Tot això treballa mentre tu ets a la barra.

El preu no surt de la teva web. Surt del teu carrer.

De què depèn? De quanta gent pregunta per la teva zona. De quant hi ha escrit de tu avui.

Dos locals del mateix carrer no paguen el mateix: un arrenca de zero.

L'altre ja té mig camí fet.

◂ Arrossega'l ▸
El teu preu — segons quanta gent pregunta per la teva zona i quant hi ha escrit de tu avui.

Què canvia el preu

Quanta gent pregunta per la teva zona
El que hi ha escrit de tu avui

El que es paga és el mes: la feina d'aquell mes.

Tenir un domini en marxa no és feina. No es cobra com si ho fos.

Anuncis (lloguer) El que està escrit (es queda)
Lloguer
0pàgines
Es queda
0pàgines
El que es va escriure de tu al març encara hi és al setembre.

L'anunci s'apaga el dia que deixes de pagar-lo. I a sobre no deixa res al darrere.

El que es va escriure de tu al març encara hi és al setembre.

I la màquina ho continua llegint.

— Ja, però digues-me una xifra a ull i ja està.

No podem. De debò que no.

I el que te la digui per telèfon sense mirar res se l'està inventant.

Mirar-ho és això d'aquí.

Allà dins no hi va cap preu: hi va el que hi ha avui, per escrit.

Te'l quedes i prou.

El preu se sap després de mirar-ho. Mai abans.

El que estàs pensant ara mateix.

No hi ha truc. És això de dalt: muntar-la la paguem nosaltres.

No és que siguem bona gent. Ni que ens sobri el temps.

Els diners surten del mes de moure-la. I el mes triga a tornar-nos-los.

Per això preferim que et quedis. I aquell mes es cobra igual, surti com surti.

Així que més ens val que valgui alguna cosa.

El truc dels altres era aquest: cobrar-te la web per endavant.

Cobrat el primer dia, i cap a una altra cosa.

Nosaltres treballem perquè surtis. Tots els mesos.

El lloc i el dia no te'ls pot jurar ningú: nosaltres tampoc.

El que sí que veus és la feina. Per escrit, cada dia 1.

I potser no ho saps: les màquines no contesten igual a tothom.

Depèn de qui pregunta, i des d'on.

El 2023, el 4 % de la gent a Espanya feia servir ChatGPT sovint.

El 2025 ja era el 28 %.

Funcas · III Encuesta sobre Inteligencia Artificial · 1.200 persones de 18 a 75 anys residents a Espanya · última dada, publicada el gener del 2026.

I no cal que ho entenguis. Ni falta que fa.

Clar i català: cal que quan algú ho faci servir, el teu nom hi sigui.

I t'ha anat bé. Amb la porta oberta, el boca-orella i sense gastar-te un duro a internet.

No et direm que fa deu anys que perds diners: no ho sabem, i seria mentida.

La teva casa no ha canviat. Ha canviat on es decideix el sopar.

I allà tu no hi ets.

Al revés: precisament per això.

La pregunta que es fa la gent porta el teu barri a dins: on es sopa bé per aquí.

Com més petita és la zona, menys noms dona el mòbil.

Tres o quatre.

El teu hi és o no hi és.

L'Instagram es llegeix dins de l'Instagram.

Ni la carta, ni els horaris, ni la reserva: res d'això en surt.

A la web sí que hi caben. I a sobre es llegeixen des de fora.

La reserva de dos quarts de dotze entra a la web.

A l'Instagram hi entra una altra cosa: un missatge que veus l'endemà.

Totes dues acaben al mateix lloc: una web que no toca ningú.

Aquí el canvi el demanes per WhatsApp. El fem nosaltres.

I tu no has d'entendre d'internet ni tornar a pagar per endavant. D'això ens n'encarreguem.

Ho posem nosaltres

Qui posa primer?

Per començar, de la teva butxaca 0 €

Per començar posem nosaltres.

Tu poses el sí i l'hora de la trucada.

Has baixat fins al final. Això és una pàgina que t'està venent alguna cosa.

Ningú fa això per educació.

I si et va bé com estàs, tanques això i no passa res.

Agafa el mòbil igualment i pregunta-li on es sopa bé pel teu carrer.

Aquesta pregunta continua sense resposta.